dimarts, desembre 12, 2006

Noves GUI's


Mira, vés per on! Avui tenia ganes d'escriure al blog un altre cop.
Més que res, se m'ha encès la bombeta quan he vist al canal K3 unes notícies per mainada on, com a notícia sobre tecnologia, no sé quina universitat ha creat una nova manera d'interactuar amb l'ordinador. No és per res, però això hem sonava!
Es tracta d'una Webcam, que enfoca a la persona que hi ha al davant i reconeix els seus gestos, els que fa amb les mans.
Penso que això es tracta d'aquell concepte que deia que les idees hi són i que moltes persones les poden sintonitzar més o menys al mateix temps, o bé que, a partir de la informació actual i certes combinacions d'estímuls, imaginem coses noves però que en el fons s'assemblen molt al que altres persones han imaginat.
Havia llegit que havia passat que molts invents s'havien patentat quan hi havia al mateix altres grups de gent que treballaven en alguna cosa molt semblant i que, per casualitat, no havien acabat abans (telèfon, submarí, etc.).
Bé, després de la parrafada filosòfica, ho deixo aqui.

Potser hi ha algú que té alguna idea relacionada amb les GUI i com hauríen de ser fer facilitar l'ús dels ordinadors i potser la vol compartir... a veure!

Afegeixo un exemple d'una GUI molt interessant que s'esta dient que potser serà la nova versió de l'OS X d'Apple, per a la nova revisió que està previst que es presenti la propera primavera o abans.

Foto extreta de la web: Sr.Anand Agarawala http://honeybrown.ca/Portfolio/pages/Slide2.html

dilluns, juliol 11, 2005

Human-oriented computers (HOC)

Two days ago I had an idea, when I was thinking about how the computers and the persons interact today. Even if the system used today (windows with a pointer controlled by a mouse) is very clear to find information and to work with computers, in general they are far from the rest of people, non-initiated in technology.

I imagine a screen simulating a 3D environment, the perspective of which is calculated from the position of the face (eyes) of the person who is in front of it. Two cameras, on both sides of the screen, can provide a more natural view of the person in case of videoconference, and also a stereographic sensation, facial recognition, etc.

Another system (i.e. laser beam, not visible, low intensity) reads the shape and position of the hand of this person.A finger can signal an imaginary point on this 3D environment, a closed hand can take an object or an open hand can direct a fliyng pointer. Here can be a possibility to understand the deaf and dumb persons alphabet.This hand-reading system can be integrated on the keyboard of the computer, because this is the fastest way to enter text, if necessary.

The computer can have a human appearance showing a syntethic person who can interact with the user simply talking.

The operating system will show any existing document always in preview mode of his first page, so, in general view you will see a little image of it. Closer you are to the document, bigger you can see it, and even you can see perfectly its first page. In case of pointing to it, the edition-reading mode starts, and some bubbles with differents edition functions appear.

The computer can be always on, but in low energy mode. When it detects a person infront of it, it connects his screen. The user can ask to him to be disconnected for a period of time or simply until it don't receives a new order.

These are only few ideas about how I imagine the future of the computers. Maybe it can be somedody interested in their development, I don't know.

Any commentary or new ideas will be appreciated.

divendres, juny 10, 2005

Macintosh+Intel: és important, això?

Avui m'he quedat de pasta de boniato.
He tingut temps per poder mirar la Keynote de l'Steve Jobs a la WWDC, on explicava la nova transició que havien de fer els ordinadors de la poma en els propers dos anys.
Tenia entès que els processadors Power PC eren una fava, però ara resulta que ens passem a Intel.
Pel que jo he entès sembla que tot això vé de la falta de disponibilitat, retards, falta de noves variants del proveïdor de xips PowerPc, que sembla que és IBM.
Sembla que tot plegat està generant una mena de psicòsi dins la comunitat Mac, per les possibles implicacions que això pugui tenir.

Vegeu, sóc usuari de Mac des de fa ja més de vuit anys, i en sóc un enamorat des de fa bastant més temps.
El fet de que aquests ordinadors hagin estat sempre molt més fàcils de fer servir que els PC és el que sempre m'ha enganxat, tot i que encara els falti un llarg camí per recòrrer per estar a nivell de la persona, de l'usuari.
Això és el que realment és important, i que crec que Apple sabrà mantenir.

Com ja exposava l'altre dia, el continent no és el més important, sinó el contingut.

Bona nit.

divendres, juny 03, 2005

Tenir o ésser.

No sé on ens portarà això de la tecnologia.
Sempre m'he considerat a mi mateix una persona "dispersa" en el sentit de que no faig mai la mateixa cosa. Seria totalment incapaç de passar-me mitja vida fent només, per exemple, una col.lecció d'algun objecte més o menys interessant, o tinguent tan sols un únic passatemps.
Crec que això em vé del meu pare, que sempre començava moltes coses però s'en cansava i després ho deixava a mitges. Em trobo doncs amb que m'agrada molt la informàtica (a més de molts altres temes) però disposo de poc temps. Llavors em passo el poc temps que tinc provant que si això o allò, fins que trobo alguna altra cosa que em distreu o em fa canviar de tema d'interés.
Sóc el que s'anomena un "maquero", però el problema és que potser a vegades estic tan pendent de les novetats o de provar nous programes, que arribo a oblidar que aquesta capseta amb pantalla no és res més que una eina que serveix per fer coses. També crec que això és un mal de la nostra societat i que ha conseguit infectar-me: sempre pendents del que tenim i no pas del que som o el que fem.

Potser el fet d'escriure en aquest diari m'ajudarà a trobar un sentit a tot plegat.

Avui m'estreno

Primera vegada.
Havia sentit a parlar d'això dels blogs i avui, després d'una sèrie de passos més o menys complicats i alguns intents fallits, he arribat fins aqui. A veure si funciona!

Acabo d'arribar d'anar a buscar els nens a l'escola i només d'arribar s'han connectat al televisor a mirar una pel.lícula. Aprofito aquesta petita estona per endreçar la casa, consultar el correu... i enredar-me a escriure un diari personal.

Ja veurem com va!